Supòs que si hagués de resumir la meva relació amb l’art, es dividiria en dos pilars importants.

El primer és com em resulta de limitant el llenguatge. No em va bé xerrar, i quan he d’expressar-me jo i les meves idees, només trob limitacions, caixes amb categories on caben els conceptes, però no hi encaixen del tot. Eventualment, he hagut de cercar altres formes de comunicar el que hi ha dins el meu cap.

El segon és la necessitat humana de crear connexions i cercar sentit a les coses. L’univers en si no té cap sentit, no existeix per a nosaltres, però nosaltres sí que existim per a ell. El sentit que tenen les coses és el que nosaltres elegim, i tal vegada escoltant l’estàtica, cercant enmig de tot el renou, podem trobar alguna veritat.

Som en Pai, coneixedor de coses, propens als rabbit holes, tots els meus fandoms caben dins un bus.